Llenguatge visual i plàstic (2)

Informalisme

Moviment artístic que es va desenvolupa després de la Segona Guerra Mundial a partir del 1945 en paral.lel a l'expressionisme abstracte nord-àmerica.

L’informalisme és centre en l'expressió del món interior de l'artista on l'objectiu és fugir de l’art figuratiu, utilitzan un llenguatge abstracte en el qual els materials ocupen el paper principal, busquen l'autenticitat de la pintura, del pur acte de pintar. 

També, dintre d’aquest moviment artístic, cal destacar la presència del Grup Cobra(Copenhague, Bruselas, Amsterdam), integrat pels artistes Karel Appel, Alechinsky, Asger Jorn i Corneille, que va sorgir després de la segona guerra mundial com avantguarda, amb la finalitat de buscar noves alternatives per a l'art, rebutjant l'art del passat i els corrents principals de la seva època, com el surrealisme i l’abstraccionisme, per a donar pas a la creació de l’ informalisme, que es va caracteritzar pel dibuix espontani i els colors vius utilitzats a l'atzar.

A Espanya informalisme arriba a la década dels cincuenta, amb una generación d'artistes que barejan característiques del informalisme europeu i l'expressionisme abstracte àmerica, en el qual podem destacar el Grup El Paso format per Antonio Saura i Manuel Millares. En canvi a Catalunya el artista més rellevant es Antoni Tàpies.

Característiques del moviment

- Llibertat màxima.

- Experimentació constant.

- Importància dels materials, deixen en segon pla la temàtica.

- Utilització de tècniques com el collage, el frottage i el grattage.

- Element clau com la espontaneïtat i la improvisació.

- Utilització de materials nous: sorra, guix, fusta…

I-Ruption, Helmut Dorner.

Creu i R, Antoni Tàpies.

Cocktail party, Antonio Saura

Drole de Drame, Karel Appel